Diàlegs absurds

Un client entra a un bar a prendre un cafè.

-Hola, bon dia, em pot posar un cafè?

-Sí, es clar que puc.

El client espera deu minuts.

-Escolte, li he demanat un cafè fa deu minuts i encara no me l'ha posat!

-D'això res, vostè m'ha preguntat que si li podia posar un cafè i jo li he dit que sí, però no m'ha demanat que li' l posara.

-Doncs, pose'm un cafè!

El client espera deu minuts més.

-Escolte, ara sí que li he demanat un cafè fa deu minuts i encara no me l'ha posat!

-Espere un moment, vostè ha demanat un cafè, però jo no li he dit que li' l anava a posar, sols que podia posar-lo.

-Quina poca vergonya! I per què no vol posar-me vostè un cafè.

-Sí jo li demanara que em posara un quiosc enmig de la plaça major, vostè me'l posaria?

-Espere, que jo el cafè, el pense pagar.

-Jo el quiosc també.

-Mire, o em posa el cafè o me'n vaig a un altre bar.

-Millor fem un tracte, jo li pose el cafè primer i vostè em posa el quiosc després.

-Molt llest! Per que no ho fem al revés?

-D'acord, jo li pose el cafè després i vosté em posa el quiosc abans.

-D'acord, així, sí. Eh! Un moment em sembla que vostè m'ha tornat a enganyar! Vull parlar amb el propietari del bar.

-Doncs, busque'l vostè mateix, jo sols sóc un venedor d'enciclopèdies que he entrat un moment a fer-me un cafè.

Pots trobar moltes més coses al llibre: El Supertaller De L'humor.

Per Paco i Jordi Moreno

Georgina Escoda Llinares 2n d'ESO

Acudits

El cafè

El iaio de Ximet entra en una cafeteria i pregunta al cambrer:

-Que val un cafè?

I el cambrer li contesta:

-Un euro.

-I el sucre?

-El sucre res. El sucre el regalem -contesta el cambrer.

-Ah, doncs si regaleu el sucre, me'n dónes trenta quilos, que vaig a vendre'ls al forn del costat.

Els peus d'Eustaqui

Ximet tenia un amic que es deia Eustaqui i a qui li feien tanta pudor els peus que, quan es llevava les sabates, les dones del carrer eixien, pensant que venia el formatger a vendre formatge.

La cosina de Ximet

Ximet tenia una cosina tan mona, tan mona, tan mona, que sols menjava cacau i plàtans i sempre se n'anava per les rames.

El xampú

Ximet entra a una drogueria i demana al dependent:

-Per favor, volia un xampú per al meu iaio.

-Com vols el xampú, per a cabells secs?-pregunta el dependent.

-No, per a cabells bruts, com els del meu iaio -va contestar Ximet.

El telèfon

Telefonen a casa de Ximet, i Ximet agafa el talèfon:

-Diga!

-Està ton pare?

-No, doncs anota't aquest telèfon i dis-li que em telefone.

-D'acord, diga'm el número.

-El número és: quatre seixanta-set, sis vuit , tres zero.

I Ximet va anotar: 67 67 67 67 888888 000.

Conjugant els verbs

La professora li diu a Ximet:

-Vinga, ximet, conjuga el verb caminar.

-Doncs a veure. Ah sí... jo... camine... tu... camines... ell... camina.

-Conjuga més de pressa, Ximet! -va protestar la professora.

-Nosaltres correm, vosaltres correu, ells corren.

El pingüí de Ximet

L'altre dia anava Ximet agafat de la mà d'un pingüí i una amiga que el veu li diu:

-Ximet, d'on has tret aquest pingüí?

-Doncs me l'he trobat en una bossa de glaçons de gel -va contestar.

-Ai, i per què no el portes al zoo, que estarà ben atès?

-Dons bona idea! -va contestar Ximet.

Al cap d'unes hores, la mateixa amiga, veu altra vegada a Ximet agafat de la mà del pingüí i li diu:

-No anaves a dur-lo al zoo?

I Ximet li contesta:

Sí, ara mateixa venim del zoo i ens hem divertit tant que ara vol que el porte al cine, i després al parc d'atraccions.

Pots trobar més coses al llibre El Supertaller de L'humor.

Per Paco i Jordi Moreno.

Georgina Escoda Llinares 2n d'ESO

Poema

Bruixa Malanassa

La bruixa Malanassa

va fer un conjur,

encisà una carabassa

i va aparèixer un cangur.

Al voltant, per les muntanyes,

la granera es va espatllar

i llevant-se les lleganyes

caigué dintre un arrossar.

I una fada padrina

que ballava amb camisó,

es burlava amb ironia

i li cantava aquesta cançó.

Bruixa maduixa

amb el nas de cartó!

En compte de granera

millor, vola amb avió.

La bruixa presumida

es mirava en un mirall

i en veure-s'hi reflectida

s'assemblava a un papagai.

A una poma enverinada

li volia traure el suc

i es quedà molt disgustada

en veure aguaitar un cuc.

I una fada padrina

que ballava amb camisó,

es burlava amb ironia

i li cantava esta cançó.

Bruixa maduixa

amb el nas de cartó!

Tens dents de xirivia

i ungles de falcó.

Una volta que volia

embruixar un elefant,

per la trompa aigua eixia

i la bruixa va dutxar.

Tan per la nit com pel dia

invocava ella un dragó

i de tant que maleïa

va agafar el xarampió.

I una fada padrina

que cantava amb camisó,

li cantava amb ironia

i li cantava aquesta cançó.

Bruixa maduixa,

amb el nas de cartó!

vés i renta't les orelles

amb bombolles de sabó.

Autors: Jordi Moreno/ Paco Moreno

Georgina Escoda Llinares 2 ESO

RETRUCS

-On vas?

-A furgar-me el nas.

-D'on vens?

-D'embrutar-me les dents.

-Com estàs?

-Com la burra del mas.

-Tinc fam!

-Pega un bram.

-Tinc set!

-Pixa i beuràs calentet.

-Tinc calor!

-Acosta't al ponedor.

-Tinc fred!

-Acosta't a la paret.

-Tinc son!

-Gita't i dorm.

-Vull arròs!

-Pega't un mos.

-Te'n vas? A on?

-A casa de Ramon.

-Estem en pau?

-Com una xufa i un cacau.

-Què t'has comprat?

-Un burro pelat.

-Tu què vols?

-Menjar caragols.

-Què?

-Llet amb cafè.

-Tu que dius?

-Què busques perdius.

-Bon profit!

-Quan vinga el bescuit.

-Quina hora és?

-La que dorm el marqués.

-Què ha passat?

-Què una burra s'ha escapat.

-Què passa?

-La processó per ta casa.

-Tu que mires?

-Si plouen anguiles.

-Mentida!

-Cadira, orelles de goril·la, els ulls com un cigró i el nas de xirivía.

Açò i molt més ho pots trobar al llibre El supertaller de l'humor.

Georgina Escoda Llinares 2 ESO

Acudits

El sopar

La iaia de Ximet trau el sopar al seu marit i aquest li diu:

-Carmeta, ets un sol!

-Gràcies pel compliment- va agrair la iaia de Ximet.

-No, dic que ets un sol, perquè tot el que cuines ho cremes.

L'oncle boig de Ximet

Ximet tenia un oncle més boig que una carabassera. L'oncle de Ximet, amb un puny tancat, veu a un altre boig i li diu:

-A veure si saps el que tinc a la mà.

I l'altre boig li diu:

-Un elefant.

I l'oncle boig de Ximet li contesta:

-Això no val que l'has vist.

Correu electrònic

L'oncle de Ximet era tan fava, tan fava que, sempre que li enviava un correu electrònic a Ximet, apegava un segell en l'ordinador.

Antull desbaratat

Ximet va veure un xiquet molt alt i li va preguntar:

-Per què ets tan alt?

I l'amic li contesta:

-Perquè quan estava en la panxa de ma mare, va tindre l'antull de menjar-se una girafa i per això sóc tan alt.

I Ximet li va contestar:

-Doncs ma mare va tindre l'antull de menjar-se un disc ratllat i a mi no m'ha passat res, passat res, passat res, passat res, passat res, res, res ,res.

La tortuga bambú

Al corral de Ximet hi ha un pi molt alt. I hi ha penjada una tortuga de la branca

més alta d'aquell pi, es llança a terra. Cau a terra i es fa un bony com una ceba al cap, però

la tortuga torna a llançar-se. Cau a terra i es fa un altre bony. Però la tortuga cabuda, torna

a pujar, a poc a poc, a la branca més alta del pi i es tornà a llançar. I en això un colom mascle,

que estava també a la branca més alta del pi, diu a la seua esposa, la coloma:

-Colometa, crec que ja és hora que li diguem a la tortuga que és adoptada i que deixe de

volar d'una vegada.

Els espavilats

Una mare diu a la mare de Ximet:

-Pepa, mira si el meu fill està espavilat, que té set mesos i ja camina.

I la mare de Ximet contesta:

-Encara està més espavilat el meu fill Ximet, que té nou anys i tots els dies

vol que el porte a escola amb el cotxet.

Georgina Escoda Llinares 2 ESO

Acudits

Ximet el mentider

Ximet li diu a sa mare:

- Mare, mare, en el col·legi em diuen mentider.

I sa mare li contesta:

- Va, no sigues embolicador! I alça't del llit, que hui és el primer dia de classe.

El bosc

Això eren dues mosques, mare i filla, i es paren en el cap pelat del pare de Ximet.

El pare de Ximet, era calb com un meló.

La mosca mare diu a la filla:

-Filla meua, quan jo era jove com tu, açò era un bosc.

La serp generosa

Ximet se n'anava a casa i li diu a sa mare:

-Mare, mare!, m'ha picat una serp.

-Cobra?- diu sa mare.

-No, gratis -contesta Ximet

Ximet va al futbol

Ximet era tan babau que quan anava a veure un parit de futbol, s'enduia el banyador, per si el públic feia l'ona.

Georgina Escoda Llinares 2n ESO

xocolate calent amb gelat de menta

Preparació: 10 min. Cocció: 10 min.

Ingredients (4 persones):

400g. de gelat de menta

80g. de xocolate per a fondre

250g. de sucre

½ gots d'aigua

40g. de margarina

1 cullerada de vainilla en pols

Preparació:

1/ Prepara la salsa de xocolate fonent-lo al bany Maria;reserva'l.

2/ en una cassola, calfa el sucre, l'aigua i la vainilla i cou lentament fins que es reduisca a la meitat. 3/ Afegix el xocolate, remou, retira del foc, afegix la margarina batuda i mescla-la.

4/ Forma boles o porcions de gelat de menta i col·loca-les en un plat sobre la salsa de xocolate calent.

Georgina Escoda Llinares 2 ESO

Rotllets de crema de llimó

ROTLLOS DE CREMA DE LLIMÓ
PREPARACIÓ: 30min. COCCIÓ: 45min
INGREDIENTS: ( 8 PERSONES )
500g. De pasta fullada
100g. De margarina

Per a la crema de llimó:
4 gots de llet
200g. De sucre
6 llemes d'ou
40g de farina
1 rama de canella
1 rama de vainilla
la ratlladura de 4 llimons
l'escorça de 2 llimons

PREPARACIÓ:
1/ Mescla la llet i el sucre en un bol. 2/ Afegix la vainilla, la canella i l'escorça dels llimons, tapa i deixa reposar tota la nit. 3/ Retira la vainilla, la canella i l'escorça dels llimons. 4/ Afegix a la llet
les llemes batudes, la farina i la ratlladura del llimó. 5/ Bat amb un batidor de varetes i cou a foc mínim sense deixar de remoure fins que la crema espesse. 6/ Talla la pasta fullada en lamines, enrotlla-la formant diversos <>, unta amb la margarina fosa i forneja-ho a 180º uns 30min.7/ Ompli els <> amb la crema de llimó.

Georgina Escoda Llinares 2 ESO

el festival de aspe

La meua cosina Mireia de 10 anys viu a Aspe. farà un festival de fi de curs de classe de ball el 4 de juliol de 2010.

La meua cosina Mireia de 10 anys, farà un ball de El Musical de Patito Feo, i la seua germana Nadia ballarà la cançó de Mery Popins el diumenge 5/7/2010. Després de veure-les ballar ens anirem a sopar a casa de les meues cosines Mireia i Nadia.

A les 00:25 en anem a menjar-nos un gelat a la gelateria de la plaça de Aspe.

A la 01:00 ens vindrem mon pare, ma mares i jo altra vegada a Xixona a dormir i al dia següent anar a aspe una altra vegada per a anar a veure a l'altra cosina.

Ens ho passarem molt bé.

Georgina Escoda Llinares 1º ESO

DESCRIPCIÓ D'UN COMPANY

Miguel és molt graciós, va a primer d'ESO, té el cabell ros tirant a marró, és alt i té els ulls marrons. Vist de tot tipus de roba. Com més m'agrada a mi és quan porta una samarreta taronja, uns pantalons a quadrets blaus i unes espardenyes de Nike. Sempre està pensant en les seues coses. Hi ha una cosa que a mi m'agrada d'ell: sempre ens fa riure a tot el món!

Georgina Escoda Llinares. 1r d'ESO

Les raboses del Barranc de la Font

LES RABOSES DEL BARRANC DE LA FONT

Ací a Xixona, al Barranc de la Font, viu una família de raboses molt bonica.

La mare es ataronjada i té el final de la cua blanca.

El pare és més marró, però també és molt bonic.

Els seus fillets són alguns ataronjats i d'altres marrons.

Les raboses es mengen les rates i ratolins del Barranc de la Font. Algunes persones que van al Barranc de la Font li donen de menjar a les raboses.

Georgina Escoda Llinares 1º ESO

LLIMÓ GRANITZAT

-12 llimons ratllats

-El suc de 12 llimons

-2 gots grans de sucre

-1'5 litres d'aigua

Primer ratlles les llimons, després poses la ratlladura dels llimons,

el suc dels llimons, els 2 gots de sucre i 1'5 litres d'aigua.

Ho mescles tot bé, i ho aboques a un recipient de plàstic i al congelador.

Ho deixes reposar un quart d'hora i estarà granissat.

Es serveix molt gelat.

Georgina Escoda Llinares 1º ESO

acudits

Havien tres amics que es deien Tonto, Nadie i Ningú.
Tonto va i li diu a un policía:
-Nadie s’ha caigut al pou i Ningú està ajudanli!!!!!
Aleshores el policía li respón:
-Vosté es tonto?
- Si, molt de gust.

-mare, mare en el col•legi em diuen mentider.
I sa mare li contesta:
-Va, no sigues embolicador! i alça’t del llit, que hui es el primer dia de calse.

Aixó eren dues mosque mare i filla, es paren al cap d’un cap pelat i li diu la mare a la filla:
filleta meua, quan jo era jove açó era un bosc.

Ximet se’n va a casa i li diu a s’ha mare:
-Mare, mare! m’ha picat una serp.
-Cobra?-diu s’ha mare.
-No, gratis –contestà Ximet

un xiquet d’Ontinyent, en una acampada, coneix Ximet i li preguntà:
-Com et diuen?
I Ximet li contestà:
-Dons a mi em diuen Ximet, però no sé què és el que passa, que quan
estornude tots em diuen: Jesús!

ENDEVINALLES
Tot el temps està ocupada
girant al voltant del Sol.
Dona voltes sobre sí mateix,
encara que no tinga motor.
Què és?
LA TERRA

Vola sense ales,
xiula sense boca,
assota sense mans.
I no el veus ni el toques.
Què és?
És EL VENT

Blanca per dins,
verda per fora
si no saps el que es esperat.
Què és?
És LA PERA

De set en set anem
i una setmana formem.
Què és?
Són ELS DIES DE LA SETMANA

Sóc un color molt brillant
i que al blau no el puc ni vorer,
perquè quant estic amb ell
em pose verd a l'instant.
Què és?
És EL COLOR GROC

Dona amb arracada
que toca apressa
per a que la gent
no perdi la missa.
Què és?
És LA CAMPANA

LES VACANCES D'ESTIU

Aquestes vacances han estat unes de les millors perquè he anat al meu camp.

Vaig jugar molt amb les meues cosines a les nines, amb les pistoles d'aigua,... Estant en el camp ens vam banyar a la basseta. Vam anar al Centre Comercial d'Alacant amb la meva tia Maria del Mar.

Després de passar tot l'estiu al camp, van començar les festes d'Agost (MOROS I CRISTIANS), una de les meues festes preferides. Ens vam baixar a ma casa a veure la festa i quedar-nos allí fins a setembre. Les meues vacances d'estiu han sigut poc interessants, però a mi és el que més m'agrada de tot.

Georgina Escoda, 1r ESO

Mandonguilles amb salsa verda

Ingredients per a 4 persones:
½ kg. de carn picada de vedella.
1 ou.
1 pastilla de brou de carn.
1 cullerada de pa ratllat.
½ ceba.
1 dent d'all.
oli, julivert
TEMPS: 1 HORA. DIFICULTAT: FÀCIL

PREPARACIÓ:
Mesclar la carn amb l'ou i el pa ratllat i afegir una pastilla de brou de carn a miques.
Fer les mandonguilles, passar-les per farina i fregir-les amb oli molt calent, fins que estigen ben fetetes.
Posa una cassola de fang al foc i posa-li ½ got d'oli. Quan estiga calent, meneja en èll la ceba i una dent d'all pelada i picada.
Quan comence a prendre color, posa el julivert picat i les mandonguilles.
Aboca mig got d'aigua i deixa que continue coent-se a foc mitjà uns minuts més.
Emplatar-ho molt calent des de la mateixa cassola.

Georgina Escoda, 1 d'ESO

Llibre "Les històries estranyes"

Títol: LES HISTÒRIES ESTRANYES

autor: Fancesc Gisbert.

Any d'edició setembre de 2007

resúm:

Alícia i el seu avi vivien a la Torre. L'avi li contava una llegenda que havía succedit allí, al mateix poble de la Torre. L'avi li contava un trosset cada nit.

Començà: -Havia una volta en la Torre un home que va anar a un bar que li deien El Caragol. Quan va entrar aquell home va demanar una habitació per a passar allí una setmana, a la gent li pareixia estrany que en comptes de pagar amb moneda actual, pagava amb moneda antiga. El pare d'Alícia deia que eren d'or, i era cert. l´home tenia un comportament molt estrany. També la gent s'estranyava, més encara perquè portava una caixa que pareixia un taüt.

Resulta que Alicia i tia Sofia van anar a investigar i van descobrir que en aquella caixa hi havien 3 calaveres que pareixien estar vives. Aleshores, en anar investigant van descobrir tota la veritat. Les calaveres es van sentir descobertes i van pegar a fugir per-a agafar un vaixell que a mitjanit apareixia allà dalt de la frontera conduït pel capità Aléix. Tia Sofia i Alícia van anar rere d'elles, però no els van poder seguir. Van llançar un petard i com al capità Aleix i a les 3 calaveres li donaven por els sorolls forts, en sentir el petard van anar rere d'Alícia i tia Sofía i ací es quan van anar caient una després d'un altra: la 1ª estava apunt d'atacar a tia Sofía i Alícia li va llançar una pedra que li va tombar el cap, i la tia Sofia va poder escapar mentre la calavera buscava el seu cap.

La 2ª calavera estava prop d'Alícia i no podia llançar-li una pedra, així que Poirot (el gos de tia Sofia) se li va llançar a una cama i li va arrancar un ós, així que a l'esquelet el va desequilibrar i va caure costera avall. I la 3ª s'engoli una espècie de trabuc i ens encanonà. Aleshores, començà a caure-li una pluja de còdols llancats pels rescatats.

Opinió meua:

A mi este llibre m'ha agradat molt perquè és molt interessant, té molta intriga i té missions per resoldre. És molt entretingut de llegir perquè quan t'enganxes ja no pots parar de llegir-lo. Trata de resoldre sussessos molt estranys, amb fantasmes malevols i de personatges d'ultratomba. A mi m'ha paregut molt bé esta història, perquè Alícia no li fan por els fantasmes i tot allò perquè és molt valenta per-a resoldre ella sola tots els problemes. M'ha paregut molt bonic el conte per fora i per dins.

Fi.

Georgina Escoda, 1r d'ESO