El cafè
El iaio de Ximet entra en una cafeteria i pregunta al cambrer:
-Que val un cafè?
I el cambrer li contesta:
-Un euro.
-I el sucre?
-El sucre res. El sucre el regalem -contesta el cambrer.
-Ah, doncs si regaleu el sucre, me'n dónes trenta quilos, que vaig a vendre'ls al forn del costat.
Els peus d'Eustaqui
Ximet tenia un amic que es deia Eustaqui i a qui li feien tanta pudor els peus que, quan es llevava les sabates, les dones del carrer eixien, pensant que venia el formatger a vendre formatge.
La cosina de Ximet
Ximet tenia una cosina tan mona, tan mona, tan mona, que sols menjava cacau i plàtans i sempre se n'anava per les rames.
El xampú
Ximet entra a una drogueria i demana al dependent:
-Per favor, volia un xampú per al meu iaio.
-Com vols el xampú, per a cabells secs?-pregunta el dependent.
-No, per a cabells bruts, com els del meu iaio -va contestar Ximet.
El telèfon
Telefonen a casa de Ximet, i Ximet agafa el talèfon:
-Diga!
-Està ton pare?
-No, doncs anota't aquest telèfon i dis-li que em telefone.
-D'acord, diga'm el número.
-El número és: quatre seixanta-set, sis vuit , tres zero.
I Ximet va anotar: 67 67 67 67 888888 000.
Conjugant els verbs
La professora li diu a Ximet:
-Vinga, ximet, conjuga el verb caminar.
-Doncs a veure. Ah sí... jo... camine... tu... camines... ell... camina.
-Conjuga més de pressa, Ximet! -va protestar la professora.
-Nosaltres correm, vosaltres correu, ells corren.
El pingüí de Ximet
L'altre dia anava Ximet agafat de la mà d'un pingüí i una amiga que el veu li diu:
-Ximet, d'on has tret aquest pingüí?
-Doncs me l'he trobat en una bossa de glaçons de gel -va contestar.
-Ai, i per què no el portes al zoo, que estarà ben atès?
-Dons bona idea! -va contestar Ximet.
Al cap d'unes hores, la mateixa amiga, veu altra vegada a Ximet agafat de la mà del pingüí i li diu:
-No anaves a dur-lo al zoo?
I Ximet li contesta:
Sí, ara mateixa venim del zoo i ens hem divertit tant que ara vol que el porte al cine, i després al parc d'atraccions.
Pots trobar més coses al llibre El Supertaller de L'humor.
Per Paco i Jordi Moreno.
Georgina Escoda Llinares 2n d'ESO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada