Diàlegs absurds

Un client entra a un bar a prendre un cafè.

-Hola, bon dia, em pot posar un cafè?

-Sí, es clar que puc.

El client espera deu minuts.

-Escolte, li he demanat un cafè fa deu minuts i encara no me l'ha posat!

-D'això res, vostè m'ha preguntat que si li podia posar un cafè i jo li he dit que sí, però no m'ha demanat que li' l posara.

-Doncs, pose'm un cafè!

El client espera deu minuts més.

-Escolte, ara sí que li he demanat un cafè fa deu minuts i encara no me l'ha posat!

-Espere un moment, vostè ha demanat un cafè, però jo no li he dit que li' l anava a posar, sols que podia posar-lo.

-Quina poca vergonya! I per què no vol posar-me vostè un cafè.

-Sí jo li demanara que em posara un quiosc enmig de la plaça major, vostè me'l posaria?

-Espere, que jo el cafè, el pense pagar.

-Jo el quiosc també.

-Mire, o em posa el cafè o me'n vaig a un altre bar.

-Millor fem un tracte, jo li pose el cafè primer i vostè em posa el quiosc després.

-Molt llest! Per que no ho fem al revés?

-D'acord, jo li pose el cafè després i vosté em posa el quiosc abans.

-D'acord, així, sí. Eh! Un moment em sembla que vostè m'ha tornat a enganyar! Vull parlar amb el propietari del bar.

-Doncs, busque'l vostè mateix, jo sols sóc un venedor d'enciclopèdies que he entrat un moment a fer-me un cafè.

Pots trobar moltes més coses al llibre: El Supertaller De L'humor.

Per Paco i Jordi Moreno

Georgina Escoda Llinares 2n d'ESO

Acudits

El cafè

El iaio de Ximet entra en una cafeteria i pregunta al cambrer:

-Que val un cafè?

I el cambrer li contesta:

-Un euro.

-I el sucre?

-El sucre res. El sucre el regalem -contesta el cambrer.

-Ah, doncs si regaleu el sucre, me'n dónes trenta quilos, que vaig a vendre'ls al forn del costat.

Els peus d'Eustaqui

Ximet tenia un amic que es deia Eustaqui i a qui li feien tanta pudor els peus que, quan es llevava les sabates, les dones del carrer eixien, pensant que venia el formatger a vendre formatge.

La cosina de Ximet

Ximet tenia una cosina tan mona, tan mona, tan mona, que sols menjava cacau i plàtans i sempre se n'anava per les rames.

El xampú

Ximet entra a una drogueria i demana al dependent:

-Per favor, volia un xampú per al meu iaio.

-Com vols el xampú, per a cabells secs?-pregunta el dependent.

-No, per a cabells bruts, com els del meu iaio -va contestar Ximet.

El telèfon

Telefonen a casa de Ximet, i Ximet agafa el talèfon:

-Diga!

-Està ton pare?

-No, doncs anota't aquest telèfon i dis-li que em telefone.

-D'acord, diga'm el número.

-El número és: quatre seixanta-set, sis vuit , tres zero.

I Ximet va anotar: 67 67 67 67 888888 000.

Conjugant els verbs

La professora li diu a Ximet:

-Vinga, ximet, conjuga el verb caminar.

-Doncs a veure. Ah sí... jo... camine... tu... camines... ell... camina.

-Conjuga més de pressa, Ximet! -va protestar la professora.

-Nosaltres correm, vosaltres correu, ells corren.

El pingüí de Ximet

L'altre dia anava Ximet agafat de la mà d'un pingüí i una amiga que el veu li diu:

-Ximet, d'on has tret aquest pingüí?

-Doncs me l'he trobat en una bossa de glaçons de gel -va contestar.

-Ai, i per què no el portes al zoo, que estarà ben atès?

-Dons bona idea! -va contestar Ximet.

Al cap d'unes hores, la mateixa amiga, veu altra vegada a Ximet agafat de la mà del pingüí i li diu:

-No anaves a dur-lo al zoo?

I Ximet li contesta:

Sí, ara mateixa venim del zoo i ens hem divertit tant que ara vol que el porte al cine, i després al parc d'atraccions.

Pots trobar més coses al llibre El Supertaller de L'humor.

Per Paco i Jordi Moreno.

Georgina Escoda Llinares 2n d'ESO