Poema

Bruixa Malanassa

La bruixa Malanassa

va fer un conjur,

encisà una carabassa

i va aparèixer un cangur.

Al voltant, per les muntanyes,

la granera es va espatllar

i llevant-se les lleganyes

caigué dintre un arrossar.

I una fada padrina

que ballava amb camisó,

es burlava amb ironia

i li cantava aquesta cançó.

Bruixa maduixa

amb el nas de cartó!

En compte de granera

millor, vola amb avió.

La bruixa presumida

es mirava en un mirall

i en veure-s'hi reflectida

s'assemblava a un papagai.

A una poma enverinada

li volia traure el suc

i es quedà molt disgustada

en veure aguaitar un cuc.

I una fada padrina

que ballava amb camisó,

es burlava amb ironia

i li cantava esta cançó.

Bruixa maduixa

amb el nas de cartó!

Tens dents de xirivia

i ungles de falcó.

Una volta que volia

embruixar un elefant,

per la trompa aigua eixia

i la bruixa va dutxar.

Tan per la nit com pel dia

invocava ella un dragó

i de tant que maleïa

va agafar el xarampió.

I una fada padrina

que cantava amb camisó,

li cantava amb ironia

i li cantava aquesta cançó.

Bruixa maduixa,

amb el nas de cartó!

vés i renta't les orelles

amb bombolles de sabó.

Autors: Jordi Moreno/ Paco Moreno

Georgina Escoda Llinares 2 ESO

RETRUCS

-On vas?

-A furgar-me el nas.

-D'on vens?

-D'embrutar-me les dents.

-Com estàs?

-Com la burra del mas.

-Tinc fam!

-Pega un bram.

-Tinc set!

-Pixa i beuràs calentet.

-Tinc calor!

-Acosta't al ponedor.

-Tinc fred!

-Acosta't a la paret.

-Tinc son!

-Gita't i dorm.

-Vull arròs!

-Pega't un mos.

-Te'n vas? A on?

-A casa de Ramon.

-Estem en pau?

-Com una xufa i un cacau.

-Què t'has comprat?

-Un burro pelat.

-Tu què vols?

-Menjar caragols.

-Què?

-Llet amb cafè.

-Tu que dius?

-Què busques perdius.

-Bon profit!

-Quan vinga el bescuit.

-Quina hora és?

-La que dorm el marqués.

-Què ha passat?

-Què una burra s'ha escapat.

-Què passa?

-La processó per ta casa.

-Tu que mires?

-Si plouen anguiles.

-Mentida!

-Cadira, orelles de goril·la, els ulls com un cigró i el nas de xirivía.

Açò i molt més ho pots trobar al llibre El supertaller de l'humor.

Georgina Escoda Llinares 2 ESO

Acudits

El sopar

La iaia de Ximet trau el sopar al seu marit i aquest li diu:

-Carmeta, ets un sol!

-Gràcies pel compliment- va agrair la iaia de Ximet.

-No, dic que ets un sol, perquè tot el que cuines ho cremes.

L'oncle boig de Ximet

Ximet tenia un oncle més boig que una carabassera. L'oncle de Ximet, amb un puny tancat, veu a un altre boig i li diu:

-A veure si saps el que tinc a la mà.

I l'altre boig li diu:

-Un elefant.

I l'oncle boig de Ximet li contesta:

-Això no val que l'has vist.

Correu electrònic

L'oncle de Ximet era tan fava, tan fava que, sempre que li enviava un correu electrònic a Ximet, apegava un segell en l'ordinador.

Antull desbaratat

Ximet va veure un xiquet molt alt i li va preguntar:

-Per què ets tan alt?

I l'amic li contesta:

-Perquè quan estava en la panxa de ma mare, va tindre l'antull de menjar-se una girafa i per això sóc tan alt.

I Ximet li va contestar:

-Doncs ma mare va tindre l'antull de menjar-se un disc ratllat i a mi no m'ha passat res, passat res, passat res, passat res, passat res, res, res ,res.

La tortuga bambú

Al corral de Ximet hi ha un pi molt alt. I hi ha penjada una tortuga de la branca

més alta d'aquell pi, es llança a terra. Cau a terra i es fa un bony com una ceba al cap, però

la tortuga torna a llançar-se. Cau a terra i es fa un altre bony. Però la tortuga cabuda, torna

a pujar, a poc a poc, a la branca més alta del pi i es tornà a llançar. I en això un colom mascle,

que estava també a la branca més alta del pi, diu a la seua esposa, la coloma:

-Colometa, crec que ja és hora que li diguem a la tortuga que és adoptada i que deixe de

volar d'una vegada.

Els espavilats

Una mare diu a la mare de Ximet:

-Pepa, mira si el meu fill està espavilat, que té set mesos i ja camina.

I la mare de Ximet contesta:

-Encara està més espavilat el meu fill Ximet, que té nou anys i tots els dies

vol que el porte a escola amb el cotxet.

Georgina Escoda Llinares 2 ESO

Acudits

Ximet el mentider

Ximet li diu a sa mare:

- Mare, mare, en el col·legi em diuen mentider.

I sa mare li contesta:

- Va, no sigues embolicador! I alça't del llit, que hui és el primer dia de classe.

El bosc

Això eren dues mosques, mare i filla, i es paren en el cap pelat del pare de Ximet.

El pare de Ximet, era calb com un meló.

La mosca mare diu a la filla:

-Filla meua, quan jo era jove com tu, açò era un bosc.

La serp generosa

Ximet se n'anava a casa i li diu a sa mare:

-Mare, mare!, m'ha picat una serp.

-Cobra?- diu sa mare.

-No, gratis -contesta Ximet

Ximet va al futbol

Ximet era tan babau que quan anava a veure un parit de futbol, s'enduia el banyador, per si el públic feia l'ona.

Georgina Escoda Llinares 2n ESO